HANA-BI

HANA-BI

Fitxa
Direcció	Takeshi Kitano
Protagonistes	Takeshi Kitano Kayoko Kishimoto Ren Osugi Susumu Terajima Ken'ichi Yajima (en) Yūko Daike Tetsu Watanabe Hakuryu (en) Makoto Ashikawa (en) Yūrei Yanagi (en) Tokio Seki (en) Yasuei Yakushiji (en)
Producció	Masayuki Mori
Guió	Takeshi Kitano
Música	Joe Hisaishi
Fotografia	Hideo Yamamoto (en)
Muntatge	Takeshi Kitano i Yoshinori Ōta
Productora	Bandai Visual, Office Kitano, TV Tokyo i Tokyo FM
Distribuïdor	Kadokawa Pictures i iTunes
Dades i xifres
País d'origen	Japó
Estrena	3 setembre 1997
Durada	103 min
Idioma original	japonès
Color	en color
Recaptació	500.000 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	cinema de ficció criminal i drama
Tema	amor, violència, morir, mort del cònjuge i dol
Lloc de la narració	Japó
Premis i nominacions
Nominacions	César a la millor pel·lícula estrangera (1998) Premi de la National Society of Film Critics a la millor pel·lícula en llengua forana (1998) Premi de l'Acadèmia Japonesa al millor director (1999) Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor actuació d'una actriu en un paper protagonista (1999) Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor actuació d'un actor en un paper protagonista (1999) Premi de l'Acadèmia Japonesa al millor guió de l'any (1999) Independent Spirit a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1999) Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor pel·lícula de l'any (1999) Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula no europea (1997)
Premis	Lleó d'Or (1997) Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula no europea (1997)
Lloc web	bandaivisual.co.jp…

HANA-BI (はなび, , HANA-BI^?), literalment (花: hana) flor (火: bi) foc Flors de Foc, és una pel·lícula japonesa del 1997 escrita, dirigida, muntada i protagonitzada pel cineasta japonès Takeshi Kitano.^[1] La banda sonora de la pel·lícula va ser obra del compositor també japonès Joe Hisaishi, sent aquesta la seva quarta col·laboració.

L'inesperat èxit internacional de la pel·lícula, juntament amb les bones crítiques de l'aclamada Sonatine, va establir Kitano com el cineasta japonès més destacat del seu temps.

La filla del director, la cantant Shoko Kitano, apareix breument al film interpretant una noia que fa volar un estel a les escenes finals .